SOBRE LA JUSTÍCIA EN EL FUTBOL (3A) - ABSTRACT
SOBRE EL MECANISME QUE JUGA EL ROL
D’”INCENTIU” PER ALS ÀRBITRES (“AGENTS”) RESPECTE A BIAIXOS EN SANCIONS
DISCIPLINÀRIES (DS+/-) DURANT 90 TEMPORADES DE “LA LIGA ESPAÑOLA”
ABSTRACT FINAL (ARTICLES 1, 2A, 2B, 2C i 3): (SEE ENGLISH VERSION)
·
OBJECTIU: Aquesta sèrie d’Articles
pretén avaluar quantitativament la JUSTÍCIA en el futbol espanyol. En la Liga
Española de 1ª División (Liga) tothom es queixa dels àrbitres, però no tothom
pot tenir raó a la vegada. Els equips grans reben ajudes? O és que són més
bons? El Real Madrid (RM) rep un tracte de favor? I el FC Barcelona (FCB)? En
general, per què hauríem de dubtar de l’absoluta imparcialitat dels àrbitres?
Donat que la Literatura existent se centra en models de rendiment esportiu o de
predicció per les apostes, ha calgut desenvolupar la metodologia apropiada. Les
propostes innovadores es remarquen en BLAU.
·
MODEL PREDICTIU (Llei d’AMSY): S’ha desenvolupat i
validat en les 5 principals lligues europees un model a llarg termini (Llei
d’AMSY), que incorpora tant l’atzar com la qualitat, per determinar la
quantitat justa (merescuda) de cada Sanció Disciplinària a favor/en contra
(DS+/-) de cada equip. Sense una tal eina no es pot discernir, davant de
diferències empíriques, quina part és raonable i quina podria tractar-se d’un
biaix. Aplicat a les 90 temporades de la Liga fins la 2020-2021, el model té
una bona capacitat predictiva. Per exemple, en el cas
dels Penals+/-, l’error és del 7,0%/9,4%, malgrat els biaixos que, com veurem,
contenen.
·
BIAIXOS de BASE en les DS+/-: només els
Penals (PEN+/-) i les Targetes Vermelles (TV+/-) es distribueixen de manera
homogènia pels 90 anys. Les Targetes Grogues (TG+/-) han existit 50 temporades
i les expulsions amb les segones (2aTG+/-), 30. Ambdues es fan servir ara molt
més que abans:
o Penals: El balanç RM-FCB és de +84 PEN+/- (20%) favorable al RM, dels quals
19 predits i 65 de BIAIX. DOBLE BIAIX SIGNIFICATIU.
o Targetes: no s’observen biaixos quantitatius. Veure punt següent.
·
INCIDÈNCIA EN ELS RESULTATS (BIAIXOS de
BASE traduïts en PUNTS): això depèn del
resultat imperant quan es dicta la DS+/-. Només en els Penals+/- la
traçabilitat a Punts+/- és total. Per a les targetes, a part de que no hi ha
causalitat directa, manca informació sobre en quin moment del partit es
mostren:
o Punts
dels Penals: El balanç RM/FCB és de +113 (53%) PUNTS+/- REALS favorable al RM,
dels quals +7 de predits i +106 de biaix. DOBLE BIAIX MOLT SIGNIFICATIU. Prenem
la diferència de 97 Punts en la classificació acumulada, un 2,1% de la
puntuació mitjana d’ambdós clubs, com a llindar mínim pel BIAIX de BASE entre
RM i FCB.
o Punts de les Targetes: es postula l’existència de BIAIXOS QUALITATIUS,
donat que es traurà més rèdit d’augmentar l’agressivitat, que no pas de patir
menys expulsions.
·
L’INCENTIU que manté els BIAIXOS
(GRADIENT-50% del Sistema de Designació Arbitral):
o GRADIENT-50%: el definim com la
desviació de cadascuna de les DS+/- entre 2 grups iguals de partits. En aquest
cas, entre el 50% de partits arbitrats al RM o FCB pels àrbitres designats de
forma preferent (20%) i la resta (80%) hi ha un BALANÇ RM/FCB del GRADIENT-50% en les DS+/-, que oscil·la entre el 19% dels
PUNTS+/- REALS i el 30% dels PEN+/-, passant pel 21% de les Targetes Vermelles,
com sempre favorable al RM.
o Hipòtesis sobre GRADIENT-50%: s’analitzen totes.
L’única plausible i coherent amb l’entorn assigna la neutralitat a la majoria
d’àrbitres (2n50%), però es designen preferentment àrbitres (1r50%) que, de
mitjana, pateixen del DOBLE BIAIX ubic. Com amb tot gradient, els àrbitres
pertanyents al 2n50% que aspirin a entrar en el 1r50%, a tots els efectes una
promoció, sentiran una pressió per “acomodar” els seus llindars, fins en aquell
moment no esbiaixats, a aquells que es percebin com exemples a seguir. Comptat
i debatut, respecte a designacions fetes a l’atzar, la incidència del GRADIENT-50%
en la diferència RM-FCB serien els 176 Punts (3,8% de la puntuació mitjana
d’ambdós clubs) de desviació entre els 2 grups d’àrbitres.
o Com encaixen els GRADIENT-50% dins l’entorn? D’una intensitat que suporta la comparació
amb el component arbitral del BIAIX CASA/FORA, no només afegeixen dobles
BIAIXOS ADDICIONALS, com a mínim iguals a sí mateixos, a TOTES LES
DS+/-(excepte TG+/-), així com als DOS INDICADORS DE QUALITAT, sinó que estan
actuant com l’INCENTIU que GENERA, AMPLIFICA i ESTABILITZA els DOBLES BIAIXOS
de BASE, QUANTITATIUS en el cas dels PEN+/- i els ACTUAL +/-POINTS (Punts guanyats/perduts
a través dels Penals) i QUALITATIUS en el cas de TV+/- i 2aTG+/- (Targetes que
impliquen expulsió).
·
DOBLE BIAIX TOTAL: S’estima la seva incidència en el resultat
en un balanç de 273 punts a favor del RM (llindar inferior > 176 punts), un
5,8% de la puntuació mitjana d’ambdós clubs, 2,8 vegades la diferència en la
classificació entre el RM i el FCB (97 punts), que al principi havíem pres com
a diferència legítima de qualitat per als models. El 56% (153 punts) podrien
provenir directament dels biaixos en el nombre i la transcendència dels penals;
de llarg, la DS+/- amb més incidència, més traçabilitat, i a la qual hem
dedicat més atenció.
Taula 1: Comparació
dels BIAIXOS de BASE, ADDICIONAL (GRADIENT-50%) i TOTAL entre el Real Madrid i
el FC Barcelona.
CAUSA dels BIAIXOS: Només un tipus de BIAIX pot ser tan INTENS i EXTENS, malgrat que està poc estudiat, perquè s’evita preventivament en totes les competicions des del seu inici:
o BIAIX de GRUP, PROPI (RM) o ALIÈ (FCB): es proposa una hipòtesi, segons la
qual ambdós clubs s’haurien erigit en representants d’España i de Catalunya,
respectivament. El DOBLE BIAIX apareixeria de forma inconscient i natural de la
desproporció entre no només àrbitres, sinó també representació en entitats,
administracions, mitjans i públic d’España (84%) i de Catalunya (16%). En algun
moment passà a ser promogut pel propi sistema de designació arbitral, asimètric
i opac.
o EVIDÈNCIES INDIRECTES: amb les dades,
mitjans i coneixement al meu abast no puc fer un estudi per intentar
demostrar-ho de forma directa, però forneixo gran nombre d’evidències
indirectes: sobre l’assumpció dels dits rols, sobre el predomini de la
rivalitat nacional, per sobre de la de club i sobre exemples de biaix i
discriminació procedents de molts camps (Sociologia, Història, Llengua i
Cultura, Política, Justícia i Economia), algunes de les quals ben recents. La
pregunta és: No seria exactament això, allò que esperaríem, si volguéssim
modelitzar una minoria envoltada d’una majoria, on la població tingués la proporció
1:5, on hi hagués vells conflictes irresolts de tots tipus, incloent-hi els
polítics i on la societat partís d’una pobre tradició de valors democràtics?
·
CONCLUSIONS:
independentment de si la Hipòtesi és correcta o no, aquests resultats són tan
greus, que sol·licito una VALIDACIÓ per part d’algun veritable expert en la
matèria. Tot i que els balanços en les DS+/- i
els GRADIENT-50% són mera comptabilitat, sense cap inferència estadística,
podria haver-hi algun error sistemàtic o alguna hipòtesi alternativa que no
hagi contemplat. No obstant, en cas de CONFIRMACIÓ podria afirmar-se:
o
Que
hi ha evidències molt significatives de DOBLE BIAIX ARBITRAL, A FAVOR DEL RM I
EN CONTRA DEL FCB, de gran intensitat i coherència, de magnitud pel cap baix comparable
als BIAIXOS més grans descrits (8-10% cada BIAIX INDIVIDUAL).
o
Que
hi ha també evidències de que el SISTEMA ASIMÈTRIC I OPAC DE DESIGNACIÓ
ARBITRAL ha actuat com a INCENTIU DELS DOBLES BIAIXOS.
o
Que
la seva incidència en el resultat de les 90 temporades és > 176 PUNTS,
estimada al voltant de 273 PUNTS, UN 5,8% DEL TOTAL, 2,8 VEGADES LA DIFERÈNCIA
REAL ENTRE AMBDÓS CLUBS.
o
Que
l’evolució temporal dels BIAIXOS no seria de més a menys, sinó un xic a
l’inrevés i, en tot cas de MÉS a MENYS OBVIS. Veure l’Annex 3B sobre el
“Villarato & Cas Negreira”.
o
Que
aquests BIAIXOS, DONCS, HAN ARRUÏNAT LA COMPETICIÓ, alterant el balanç global
de Punts entre RM i FCB, el d’almenys 3 dècades, passant d’un predomini de 3:6
a 6:3, i qui sap el de quants campionats.
o
Que
fan així mateix INÚTIL l’intent del MODEL de predir el nombre just (merescut)
de DS+/-. Les desviacions entre ambdós equips són tan grans, que ELS PUNTS
REALS JA NO SÓN CAP MESURA FIABLE DE LA QUALITAT (la qual cosa implica la
infravaloració dels BIAIXOS de BASE).
o
Que CAP
ALTRE EQUIP DE “LA LIGA” HA REBUT TALS BIAIXOS, EN AMBDÓS SENTITS, COM EL FCB
& RM. D’entre els 8 primers, els més beneficiats després del RM serien el RCD
Espanyol i el Athletic Club de Bilbao, que paradoxalment figuren entre els que
més es queixen del FCB.
o Que la publicació d’aquest estudi
abans de ser validat té la intenció de sortir en defensa del FCB en la campanya
de desprestigi que sofreix, donat que es demostraria que no només no s’hauria
beneficiat darrerament de BIAIXOS arbitrals o del SISTEMA DE DESIGNACIÓ, sinó
que, ben al contrari, seguiria essent-ne el màxim perjudicat.
o Que pel que fa a la hipòtesi
proposada, fa referència a factors humans IMPLÍCITS (inconscients) d’un
col·lectiu i no pot distingir-los dels conscients ni dels individuals. Per
tant, ni prejutja cap voluntat, ni pretén assenyalar ningú en concret. Tan sols
intenta desvelar un gran problema i proposar-hi solucions.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada