SOBRE LA JUSTÍCIA EN EL FUTBOL (3A) - SUMMARY

SOBRE EL MECANISME QUE JUGA EL ROL D’”INCENTIU” PER ALS ÀRBITRES (“AGENTS”) RESPECTE A BIAIXOS EN SANCIONS DISCIPLINÀRIES (DS+/-) DURANT 90 TEMPORADES DE “LA LIGA ESPAÑOLA”

 

EXECUTIVE SUMMARY (ARTICLE 3): (SEE ENGLISH VERSION)

Els àrbitres han sigut i són encara continu motiu de polèmica a la Lliga Espanyola de 1a Divisió (en endavant, Liga). I ho seguiran essent, si no es corregeixen alguns errors obvis. Els dos equips principals, Real Madrid i FC Barcelona (en endavant, RM & FCB, respectivament), s’acusen mútuament de ser objectes de favoritisme, mentre que sembla haver un consens entre la resta d’equips sobre el tòpic general de les “ajudes als equips grans”. Com que no totes les afirmacions poden ser veritat a la vegada, l’objectiu d’aquesta sèrie d’articles era el de recopilar i analitzar les dades, per intentar escatir qui té una percepció errònia i perquè.

BIAIXOS DE BASE EN LES DS+/- I LA SEVA INCIDÈNCIA EN EL RESULTATS:

·         Dades disponibles: dades generals i Sancions Disciplinàries , tant positives, com negatives (en endavant DS+/-) de les primeres 90 temporades de la Liga. Ídem de les darreres 14-28 temporades de les altres 4 principals Lligues europees.

·         Diferències justes (merescudes) degudes a la qualitat: abans de poder proclamar frívolament que qualsevol diferència en  les DS+/- que no ens sigui grata és per força una ajuda, ni tan sols un biaix que requereix explicació, hauríem de veure quina part  es pot explicar per la diferència de qualitat objectivable. Amb aquesta idea, es formula un model (Llei d’AMSY) que correlaciona la quantitat justa (merescuda) de qualsevol DS+/-, ja sigui positiva o negativa, amb variables fàcilment disponibles que representen l'atzar (normalment #Partits) i l'habilitat (generalment #Punts) i que permet comparar els valors d’un equip amb unes prediccions “justes” (merescudes) per aquell equip, en comptes de fer-ho amb els valors d’un altre equip de qualitat diferent. El model s’ha validat en les 5 principals Lligues europees, amb errors entre el 3 i el 20%. En concret, per als PEN+/- de 89 temporades de la Liga l’error és del 7,8-9,5%.

·         Estudi de biaixos quantitatius en les DS+/-: Veure les dades de RM & FCB en la Taula 1.

o   Penals a favor/en contra (PEN+/-), en 90 temporades: sospita de biaix en contra del FCB en PEN+ i doble biaix molt clar (a favor del RM i en contra del FCB) en PEN-. El balanç és de +84 PEN+/- (20%) favorable al RM; dels quals +19 serien justificats per la qualitat i +65 podrien ser de biaix sense justificar.

o   Expulsions per targetes vermelles a rivals/a propis (TV+/-), en 90 temporades: no s’observen biaixos quantitatius. El balanç RM/FCB és de +2 TV+/- (1,0%) favorable al RM, de les quals +5 de justificades i -3 que podrien ser de biaix.

o   Expulsions per 2es targetes grogues a rivals/a propis (2aTG+/-), només en les darreres 30 temporades: no es poden treure conclusions només per 1/3 de les temporades. El balanç RM/FCB és de -21 2aTG+/- (-21%) favorable al FCB. Durant el període el factor qualitat és favorable al FCB (-43 Punts).

o   Targetes grogues a rivals/propis (TG+/-), en les darreres 50 temporades i de distribució poc homogènia (moltes més ara que abans): no s’observen biaixos quantitatius. El balanç RM/FCB és de +201 TG+/- (5,5%) favorable al RM, de les quals +26 de justificades i +175 que podrien ser de biaix.

·         Estudi sobre la incidència de les DS+/- en el resultat: tan important com el propi nombre de DS+/- és el moment en què es xiulen. En funció del resultat imperant en aquell moment, es podran traduir en punts provisionals o no. Com que això és el que realment compta, al capdavall, un estudi dels biaixos no serà complet, sense considerar llur incidència en el resultat.

o   Punts provisionals obtinguts/cedits a través dels PEN+/- (PUNTS+/- REALS): en el cas dels Penals, la traçabilitat a Punts és completa. I no és el mateix que els Penals a favor te’ls xiulin quan ja vas guanyant, que no que et desencallin un partit amb un Penal que desfà l’empat inicial (i que, darrerament, val 2 punts). El RM apareix molt destacat al capdavant amb un balanç de +154 PUNTS+/- REALS, mentre que el FCB cau al 5è lloc amb +41. Apareixen un DOBLE BIAIX extremadament significatiu (a favor del RM i en contra del FCB) en els PUNTS+ REALS i un BIAIX (en contra del FCB) en els PUNTS- REALS. Veure Taula 1. El balanç RM/FCB és de +113 (53%) PUNTS+/- REALS favorable al RM, dels quals +7 de justificats i +106 de biaix. Aquest biaix sol, ja supera la diferència en punts en la classificació de les 90 temporades (97 Punts), que havíem introduït en el model com a diferència de qualitat legítima. Analitzant per separat els components d’aquests biaixos, s’observa com s’alineen i es maximitzen les diferències RM-FCB en cadascun d’ells. Fins i tot en el tractament menys sever a FORA. Veure Gràfics 1 & 2:

Gràfics 1&2: Diferència entre RM i FCB en els PUNTS+/- REALS, provinents dels PEN+/-

o   Incidència de les Targetes en el resultat: no es pot determinar l’existència de biaixos quantitatius, però es postula l’existència de BIAIXOS QUALITATIUS. La idea subjacent seria que el nombre de targetes és un òptim, per maximitzar l’agressivitat, tot mantenint la pèrdua de jugadors sota control. Qualsevol BIAIX+/-/ Arbitral seria, doncs, absorbit mitjançant l’ajust amunt/avall del nivell d’agressivitat, per un nombre de targetes constant, més que no pas rebent menys/més targetes, per una agressivitat constant.

GRADIENT-50% (DESIGNACIÓ ARBITRAL): BIAIXOS ADDICIONALS, QUE ACTUEN D’INCENTIU PELS BIAIXOS

·         GRADIENT-50%, desviació de l’atzar sistemàtica en les designacions arbitrals:

o   El 50% de partits del RM o del FCB per separat han sigut assignats a un 18% dels àrbitres (20%, si els ajuntem). L’altre 50% se’l reparteixen el 82% restant.

o   La distribució de DS+/- entre les 2 meitats no és gens homogènia. Per bé que els seus balanços es cancel·len mútuament al voltant del valor real, està clar que 1r50% i 2n50% reflecteixen realitats completament diferents. Veure els valors comparatius RM-FCB en la Taula 1:

Taula 1: Comparació dels BIAIXOS de BASE, ADDICIONAL (GRADIENT-50%) i TOTAL entre el Real Madrid i el FC Barcelona.

·         COMPARACIÓ RM vs FCB: Els GRADIENT-50% resultants entre el RM i el FCB mostren de nou la coherència habitual: els 1r50%, tant els de les DS+/-, com els dels indicadors de qualitat pequen de BIAIXOS estadísticament significatius i alineats a favor del RM i en contra del FCB, respecte als 2n50%. L’única excepció són les TG+/-, amb una funció més estètica, que no pas influència en el resultat. Les desviacions tenen una mitjana del 20% del total de DS+/- (sense TG+/-) i del 6,8% dels indicadors de qualitat.

·         PER QUÈ 50%? No sabem si el màxim gradient és al 40%, al 50%, al 60% ò va canviant. Agafar sempre el 50% és la forma de que no se’ns escapi, si n’hi ha, i de simplificar els càlculs.

·         QUINA MEITAT ÉS CERTA? L’única hipòtesi coherent amb totes les dades i estable en el temps és que, d’entre un conjunt d’àrbitres, el sistema de designació en tria preferentment uns pocs, la mitjana dels quals té el doble biaix ubic (a favor del RM, en contra del FCB). És a dir: la immensa majoria d’Àrbitres compresa en el 2n50% seria, com a mínim inicialment, la meitat correcta, mentre que la minoria que hauria assolit el 1r50%, hauria sigut seleccionada expressament. Aquesta DESIGNACIÓ ESBIAIXADA, a banda de crear BIAIXOS ADDICIONALS, com a mínim iguals que el marge obert entre ambdues meitats (el propi GRADIENT-50%), nodriria una deriva de la neutralitat en el col·lectiu arbitral, a la vista dels requeriments per ser promocionats a l’elit.

·         RED SHIFT (desplaçament al roig) – ON ÉS LA VERITAT? segons això, el GRADIENT-50% seria el llindar inferior del BIAIX que actua com a INCENTIU (causa) i el BIAIX de BASE el llindar inferior del BIAIX resultant (conseqüència). És clar que no són completament independents, però tampoc són exactament el mateix. En la mesura que aquesta tensió desplaci el 2n50% de l’estricta neutralitat i, amb ell, la totalitat del col·lectiu cap a majors BIAIXOS, el BIAIX de BASE i el GRADIENT-50% seran addicionals. Per tant el BIAIX TOTAL seria, de segur, major que el major dels dos valors i, probablement semblant a la suma d’ambdós. La magnitud no és gens menyspreable: la influència indirecta en el resultat seria del 5,8% dels Punts, dels quals, gairebé el 60%, provindria dels Penals. Anomeno RED SHIFT aquest BIAIX TOTAL, perquè implica que la neutralitat es trobi no pas en la zona aparentment neutra (gris), sinó ben entrada la zona aparentment favorable al FCB (vermella).

·         AGENCY THEORY: els biaixos arbitrals han sigut estudiats per les ciències econòmiques com a exemples, rics en dades, de DESVIACIÓ dels AGENTS de la conducta prescrita pels PRINCIPALS per als quals treballen, davant d’un INCENTIU que els generi una expectativa de UTILITAT. Això no és només vàlid per incentius deshonestos, com ara un suborn. També val per reaccions humanes IMPLÍCITES (inconscients) a estímuls vàlids, com ara el propi públic. La teoria prediu que això necessàriament causarà un EFECTE sobre la conducta mitjana dels AGENTS, en forma d’un BIAIX en el sentit desitjat, d’una INTENSITAT que dependrà de la magnitud de l’INCENTIU. El GRADIENT-50%, doncs, actua com a INCENTIU que  manté els BIAIXOS de BASE. I si no en trobem de QUANTITATIUS, és que per força han de ser QUALITATIUS. La sorpresa, en aquest cas, prové del fet que és el propi PRINCIPAL qui genera un INCENTIU en principi contrari als seus interessos.

·         Evolució històrica del GRADIENT-50%: cal ser prudent, perquè la partició en dècades infravalora el GRADIENT-50%. La suma de les 9 dècades és un 27% menor que la global. No s’ha dividit el temps en períodes variables, però homogenis. Contra el prejudici molt estès, és més estable i intens en les darreres 4 dècades que no pas abans. S’observen algunes tendències:

o   Sistema de designació discrecional, críptic, secret, unipersonal o de grup reduït, corporativista => 1r50% > 20 partits/àrbitre => GRADIENT-50% augmenta

o   Sistema de designació a l’atzar, amb traçabilitat, transparent, per mutu acord, col·legiat, independent => 1r50% < 20 partits/àrbitre => GRADIENT-50% desapareix o canvia de sentit (efecte del RED SHIFT).

o   En un parell de dècades la superioritat d’un equip sobre l’altre ha sigut prou manifesta com perquè no calgui cap ajuda o no valgui la pena ajudar => ÍDEM que l’anterior.

o   Les 9 dècades es divideixen 6 a 3, segons el predomini del RM o del FCB. Com a mínim en 3 dècades (1951-1961, 1981-1991, 2001-2011) el BIAIX TOTAL hauria tergiversat l’ordre entre els 2 equips, pel que fa a la qualitat.

·         GRADIENT-50% CASA/FORA: es tracten les dades dels partits de casa (1r50%) i els de fora (2n50%) de la mateixa manera i es comparen. Veure Taula 2:

Taula 2: Comparació entre els GRADIENT-50% del BIAIX CASA/FORA amb el dels 2 grups de designació arbitral

DS+/- (les 3 de 90 temporades): el biaix individual mitjà (respecte a camp neutral) de les DS+/- de tota la Liga, dividits com CASA/NEUTRAL i NEUTRAL/FORA és del 15,0% cadascun, mentre que la mitjana dels biaixos individuals de RM i FCB entre els àrbitres preferents i la resta, dividits com 1r50%/MITJANA i MITJANA/2n50% és del 11,5%. Si hi sumem els BIAIXOS de BASE, la mitjana de les DS+/- s’enfila al 23,9%.

o   Indicadors de Qualitat (Gols+/- i PUNTS+/-): les mitjanes individuals respectives són del 14,9% i del 3,4%.

o   El GRADIENT-50% dels BIAIXOS de DESIGNACIÓ ARBITRAL entre RM i FCB és perfectament comparable al COMPONENT ARBITRAL DELS BIAIXOS CASA/FORA, car és versemblant que, en ambdós casos, la diferència es degui a la influència del públic en els jugadors. Sembla un bon mètode per segregar els 2 components del BIAIX CASA/FORA.

o   El RM no només aconsegueix molts més punts gràcies a BIAIXOS molt favorables, tant de BASE com ADDICIONAL (GRADIENT-50%), sinó que molts més d’aquests punts són GUANYATS/ESTALVIATS en camp contrari. Tant RM com FCB gaudeixen d’un factor CASA molt superior a la mitjana (qualitat, #espectadors), però FORA el RM rep un tracte molt més tou.

QUINA SERIA, DONCS, LA CAUSA DEL DOBLE BIAIX?

·         Preguntes; per què la RFEF i La LFP munten un sistema que incentiva un doble BIAIX a favor del RM i en contra del FCB? I quan el reformen, encara van en sentit contrari al de solucionar-ho (com sembla que està succeint amb la barroera manipulació del VAR)? I sobretot, com és possible que un BIAIX d’aquesta  magnitud, comparable al component arbitral del BIAIX CASA/FORA, hagi passat desapercebut per les entitats, pels mitjans informatius, pel públic en general?

·         La resposta sembla òbvia: perquè deu tractar-se d’un BIAIX que, si més no, en general, les pròpies entitats esportives, els mitjans d’informació majoritaris i la majoria del  públic interessat COMPARTEIXEN. Quin pot ser? Només n’hi ha un que pugui ser tan GENERAL i tan INTENS (8-10%). Un que es dona tan per descomptat, que se’n fa prevenció a tot arreu i des dels inicis de l’esport, evitant que els àrbitres s’hi exposin (per això hi ha molt poca literatura sobre el tema): el BIAIX de GRUP ja sigui PROPI (in-group, own-nationality), que afectaria positivament al RM, o ALIÈ (out-group, oppositional identity), que afectaria negativament al FCB.

·         HIPÒTESI: “el Real Madrid i el FC Barcelona no només representen les seves respectives ciutats (la qual cosa fan de forma parcial, compartint-ho amb altres equips), sinó que, en primer lloc i de forma principal, són els vaixells insígnia que representen respectivament España i Catalunya, i són percebuts per la majoria a ambdós costats com la “selecció nacional” pròpia o contrària. En menor mesura, també representen 2 visions contràries d’España. En ambdós casos, identitats enfrontades involucrades en llargs conflictes, encara irresolts”.

·         BIAIX de BASE: sorgiria de forma inconscient fruit de la desproporció entre Catalunya i España (16%/84%), que afecta el nombre d’àrbitres, d’estadis, de mitjans d’informació o d’espectadors, que es mostren propicis o hostils. Avui en dia, malgrat les 3 dècades de predomini del FCB, a España hi ha un 50% més d’aficionats del RM que del FCB. I els mitjans estatals segueixen essent unànimes.

·         GRADIENT-50%: probablement nascut en la postguerra i en ple funcionament en els 50, ha anat variant d’intensitat segons la necessitat o la suficiència, segons el sis tema dde designació arbitral. Després del ”error” comès en els 70 amb un sistema de designacions a l’atzar, no s’ha deixat d’exercir un control estricte sobre el dit sistema. La qual cosa ha tornat crònic el GRADIENT-50% i l’ha fet més llest, menys aparent, però igual d’eficaç.

QUINES EVIDÈNCIES HI HA PER DEMOSTRAR-HO?

No puc demostrar-ho de forma directa, perquè no tinc ni les dades detallades, ni les eines estadístiques, ni el coneixement per escometre un estudi economètric complet. Per tant em limito a donar EVIDÈNCIES INDIRECTES, però procedents dels dos bàndols, de molt diversos àmbits i en gran nombre (veure article 3 complet):

·         EVIDÈNCIES DEL ROL ASSUMIT PELS 2 EQUIPS:

o   El cas del FCB és més clar, ve de més lluny i està més interioritzat per les 2 bandes. Per manca de selecció Catalana oficial, activament ha cercat d’omplir el buit. Per l’altra banda, hi ha la percepció negativa de que els del FCB no volen ser Espanyols.

o   El cas del RM seria menys clar, començaria més tard i estaria menys estès per les dues bandes. Competeix amb la selecció nacional Española, tot i que quan aquesta ha jugat millor ha sigut amb abundància de jugadors del FCB. Però des que Franco va fer-ne el seu equip tant de forma emotiva, com pràctica, en tant que receptor de tots els favors administratius, econòmics polítics i esportius, fins a l’anàfora de “el Real Madrid es España...”, martellejada per Antonino de Mora el 1 d’Octubre de 2017, ha anat assumint el rol.

·         EVIDÈNCIES DE RIVALITAT “NACIONAL”: malgrat que ara hi ha menys banderes als camps, tothom té present que, en els partits entre RM i FCB, predominen els símbols nacionals, per sobre dels de club. Sense ànim de gaire rigor, adjunto unes cerques de fotografies fetes per Google.

·         EVIDÈNCIES DE BIAIX I DISCRIMINACIÓ PROCEDENT D’ALTRES DISCIPLINES:

o   SOCIOLOGIA: les enquestes diuen que els Catalans som els únics que suspenen en l’afecte dels Espanyols, o que som els que caiem pitjor. I no ve d’ara, degut al “procés”. Més aviat en seria una de les causes.

o   HISTÒRIA: una tria de 10 cites històriques, que verbalitzen aquest biaix.

o   LLENGUA, CULTURA: l’Estat Espanyol des de ben aviat va començar el procés de convertir la llengua i la cultura castellanes en la llengua i la cultura espanyoles. Des del moment en que això és així, la pregunta de si el català és una llengua espanyola té mala resposta.

o   POLÍTICA: En política el biaix implícit s’ha batejat com “el problema català”. Catalunya no només té cultura i llengua pròpies i les vol conservar. També té des de ben antic una visió diferent de l’organització política. El conflicte ha conduït 5 vegades a proclamar la independència de Catalunya, cap de les quals ha prosperat, fins ara. Ja fos de forma negociada (sota severa amenaça, per descomptat), repressiva o violenta.

o   JUSTÍCIA: tal com es va confirmant, de forma massa lenta, però, a través dels diversos organismes europeus i internacionals que vetllen pel manteniment dels pilars de l’estat de dret, l’Estado Español ha creuat diverses línies en la repressió dels Catalans que pacíficament donen suport a la Independència (clarament un ”Grup Objectivament Identificable”): separació de poders, drets fonamentals, drets polítics, informes falsos, investigacions prospectives, filtracions interessades, espionatge i eliminació de rivals polítics, independència judicial, etc. No hi ha Estat de Dret si hom pertany als “enemics d’Espanya”, contra els quals tot s’hi val. Una mostra més de discriminació.

o   ECONOMIA: a través d’alguns indicadors econòmics es poden mesurar biaixos de manera quantitativa. Per no allargar-me, em centraré en 3 dels més rellevants, però també son ubics i apareixen a cada oportunitat. Les seves conseqüències negatives sobre la vida dels catalans són reals i de gran magnitud. Per cert, per a tots els Catalans, encara que siguin de l’Espanyol o del Madrid, encara que siguin Unionistes!

§  Balances fiscals: el dèficit fiscal de Catalunya se situa des que se’n tenen dades, al voltant del 8% del PIB (mètode del Flux Monetari), any rere any. Fins i tot la magnitud resulta coherent.

§  Inversions de l’Estat a Catalunya: pressupostat un 10,7% de mitjana dels darrers 40 anys, lluny del 16% de població i del 19% del PIB. Amb nivell d’execució del 67% des que es registra.

§  Inspeccions fiscals: Catalunya rep més inspeccions que Madrid, malgrat que s’hi detecta menys frau i se n’obté menys rendibilitat que allà.

QUÈ CAL FER, DONCS?

Aquests resultats sense precedents haurien de provocar un ESCÀNDOL. Però, donat que puc haver comès algun error o alguna omissió, com en tot procés científic, caldria començar per VALIDAR-LOS. Malgrat publicar en un modest blog, espero cridar l’atenció d’algun expert de debò i que decideixi que mereix la pena comprovar-ho. A poder ser, partint d’alguna altra Base de dades i efectuant els càlculs de manera independent. Això sí, la seva validació hauria d’escombrar el “STATUS QUO” com un tsunami: en primer lloc, una investigació hauria d’aclarir si les entitats implicades (RFEF, LFP, CTA, Real Madrid, Mitjans informatius...) haurien d’assumir responsabilitats o no, en qualitat d’autors, còmplices, testimonis callats, beneficiaris, altaveus...

Pel que fa als àrbitres, és evident que no se’ls pot fer responsables a priori per patir d’un biaix inherent a la natura humana. És clar que no tots ho devien fer de forma inconscient i que algun devia jugar al joc que tocava, per sortir-ne beneficiat. Però seria difícil d’escatir, no tinc la intenció de dedicar-hi temps, i tampoc ens portaria enlloc. En primer lloc, no s’hauria d’exposar els àrbitres a situacions, en les quals els seus biaixos humans poguessin donar lloc a resultats injustos. El problema és aquest BIAIX IMPREVIST i el SISTEMA DE DESIGNACIÓ ARBITRAL que el fomenta. Ordenades per prioritat, les solucions són:

·         Suprimir el BIAIX: això requeriria la solució del conflicte polític entre Catalunya i Espanya, la qual cosa no sembla senzilla, donat que Catalunya no té la força, ni el suport internacional, per forçar una negociació real sobre el model d’estat o per provar de nou d’exercir el dret a l’autodeterminació, sense ser brutalment agredits per la policia espanyola, mentre que Espanya ha tingut sempre tota la força per no haver de respectar cap dels acords anteriors. Les dues altres solucions serien la desaparició o la independència de Catalunya.

·         Evitar el BIAIX: designar àrbitres estrangers, lliures de qualssevol BIAIXOS DE GRUP en relació amb els Espanyols i els Catalans. Per descomptat, no francesos, pels quals els de Catalunya Nord són despectivament anomenats PATOIS (sic). En estats plurinacionals, jugar en Lligues a nivell de nació, com en el cas del Regne Unit.

·         Mitigar l’impacte del BIAIX, si no es pot suprimir. Aquí es proposen una llarga llista d’accions, moltes d’elles basades en la AGENCY THEORY, però només tenen cura del BIAIX arbitral i del seu sistema de designació, però no dels mitjans, el públic, etc.:

o   Reduir el factor humà: perfil psicològic, formació, treball en equip, tecnologia, etc.

o   Reduir el poder dels agents: treball en equip, distribució responsabilitats, VAR obligatori, etc.

o   Reduir l’efecte dels incentius negatius: cabina fora d’influències de públic, de jugadors, etc.

o   Controlar els incentius: polítics d’objectius, bonus, promocions/degradacions, etc.

o   Mesurar els resultats: indicadors de seguiment, auditories, tecnologia, etc.

o   Transparència: com a mínim interna, de manera que les expectatives siguin conegudes, etc.

·         Compensar-lo si no es pot mitigar: com es fa amb el BIAIX CASA/FORA.

CONCLUSIONS: Veure Abstract