DADES CONTRASTADES: AVALUACIÓ DE LA GESTIÓ DURANT LES DUES FASES DE L'EMERGÈNCIA

TEMA: AVALUACIÓ DE LA GESTIÓ DURANT LES DUES FASES DE L'EMERGÈNCIA

FASE 1 (fins el 21/06/2020): responsabilitat exclusiva del Gobierno de España, en general, i del Ministerio de Sanidad, encapçalat per en Salvador Illa, en particular.
FASE 2 (des del 21/06/2020): responsabilitat compartida per les CCAA, que recuperen la gestió, tot i que dins del marc de l'estat d'alarma i sense capacitat de decisió sobre els fons extraordinaris.
La novetat de l'Informe consisteix en segregar les dades d'aquesta Fase 2 per establir comparacions amb l'entorn, que resulten altament il·lustratives, la qual cosa no em consta que hagi fet ningú.

A partir de les dades dels informes oficials, actualitzades fins als dies 5 i 6 de Febrer. Veure taules de dades i fonts de les mateixes, en l'apartat DADES de l'Informe.

OBJECTIUS:

La candidatura de Salvador Illa i Roca a la Presidència de la GC pretén aprofitar la notorietat adquirida durant l'any que ha exercit com a Ministre de resultes de l'esclat de la pandèmia. Però, segons les dades, ho ha fet bé o no? Us avanço que no gens! Una colla d'errors estratègics van dur España a disputar les pitjors posicions del rànquing europeu fins al final de la Fase 1.
El govern de la Generalitat té moltes veus crítiques, des de la genuïna autocrítica a la legitima, tot i que no sempre justa, negació de cap mèrit, provinent dels molts partits de l'oposició. Sense oblidar les crítiques intestines entre els socis de govern. No és d'estranyar, doncs, que s'hagi instal·lat una sensació general de que no ho fan gaire bé. Ho corroboren les dades o no? El resum seria: en absolut! Més aviat indiquen tot el contrari. Durant la Fase 2 Catalunya figura entre les millors Comunitats Autònomes, amb uns resultats millors que la mitjana Europea.

DISCUSSIÓ DE DADES I CONCLUSIONS:

Comparativa per fases entre España, els altres països d' Europa (Regió geogràfica de 62 països, segons la O.M.S., no parlem pas de la UE) i els valors mitjans:

Si ordenem els països segons les seves taxes de Mortalitat, de major a menor, España té avui el 15è pitjor registre dels 62 països d'Europa, amb la qual cosa el 75% de la població d'Europa ha sigut objectivament millor gestionada que la d'España.
Pocs ho recorden, però España va acabar la Fase 1 amb el 5è pitjor registre, només superada per Bèlgica i el Regne Unit, a banda dels anecdòtics San Marino i Andorra. El 86% de la població Europea es trobava llavors en millor situació.
El càlcul que crec que ningú no ha fet (o, si l'ha fet, no li ha interessat divulgar-lo!) és que per millorar una mica la galdosa situació inicial, durant la Fase 2, España ha baixat fins al 28è pitjor registre, essent superada pels països veïns (Itàlia, França i Portugal, per exemple) amb només un 57% de la població millor gestionada.
Aquesta comparativa seria encara molt pitjor per a España, si hi suméssim l'excés de mortalitat registrat el 2020, que el propi INE estima en uns 31.500 decessos encara no justificats, la majoria durant la Fase 1 (al voltant de 23.100). Escalaria fins al 2n pitjor registre, només superada per San Marino. La diferència seria de tal magnitud, que a dia d'avui estaríem encara en la 3a pitjor posició, per darrera de Gibraltar i San Marino. Per cert, això no només seria vàlid en relació a Europa, sinó a tot el món!!!
CONCLUSIÓ: com ja se sabia, la gestió de la Fase 1, a càrrec del govern central i liderada per Salvador Illa destacava molt negativament d'entre els països Europeus. Amb una millor transparència el retrat resultaria encara més galdós. En el gruix de l'Informe se citen els grans errors de la seva gestió, alguns majúsculs.
CONCLUSIÓ NOVA: la gestió de la Fase 2, compartida amb les CCAA (restituint les competències i cedint la impopular gestió de les mesures de contenció, però no els diners per compensar-les, ni propis, ni rebuts de la UE), tot i quedar encara pitjor que la mitjana Europea, millora sensiblement la de la Fase 1.
PREGUNTES: aquests són els mèrits que calen per la Presidència de la Generalitat? Creu el PSOE que en Salvador Illa està capacitat per resoldre el problema català? O només l'envia per desmantellar la immersió lingüística, TV3, els mossos, els bombers, etc.? Per què no es parla de la gestió dels països que millor han encarat la pandèmia, com ara Singapur, Corea i Japó?

Comparativa per fases entre Catalunya, les altres CCAA i les mitjanes a España:

Si ordenem les CCAA segons les seves taxes de Mortalitat, de major a menor, Catalunya ocupa el lloc 10è de 19, un 5,4% millor que la mitjana, amb la qual cosa només el 46% de la població d'España ha sigut objectivament millor gestionada que la de Catalunya.
Catalunya va acabar la Fase 1 amb el 6è pitjor registre, un 22% superior a la mitjana, superada per les dues Castelles, Madrid i Navarra. El 58% de la població Española es trobava llavors en millor situació.
De nou, el càlcul que no he vist enlloc (sigui per ignorància o per interès!) és que, durant la Fase 2, Catalunya ha aconseguit reduir les seves taxes de Mortalitat fins al 15è pitjor registre, un 29% inferior a la mitjana, Només un 13% de la població Española pot considerar-se millor gestionada, la que correspon a les CCAA de Balears, Canàries (que es beneficien de l'aïllament insular), Galicia i Cantàbria.
Desconec com afecta aquesta anàlisi la manca de transparència en la declaració de decessos. Poden extreure's les dades, però no m'hi he entretingut. El que sí és clar és que la posició de la GC ha sigut la de comptar tots els morts coneguts, no només els confirmats per PCR, arribant a dur una doble comptabilitat.
CONCLUSIÓ: la gestió de la Fase 1, a càrrec del govern central i liderada per Salvador Illa, va deixar les CCAA a mercè de la mobilitat sense control i de la manca de mesures preventives. Cadascuna es va trobar allà on la va dur l'atzar. Només recordar que en cadascun dels grans errors comesos, les propostes del President Torra passaven sempre de ser ridiculitzades a ser ignorades, per acabar essent implementades massa tard.
CONCLUSIÓ NOVA: la gestió de la Fase 2, amb els detalls en mans de les CCAA, tot i ser impopular per l'impacte econòmic inevitablement generat i la manca de recursos per compensar-lo, resulta objectivament molt millor a Catalunya que a la gran majoria de CCAA i, fins i tot, un 20% millor que la mitjana Europea.
PREGUNTES: ens creurem aquells que, sense aportar cap dada, sempre ens assenyalen com els pitjors de la classe? Què impedeix al Gobierno de España (no parlo dels partits de l'oposició) fer autocrítica i reconèixer que Catalunya ha estat gestionant millor? Seguirem entestats en lluites caïnites que només perjudiquen els interessos generals i ens impedeixen explicar-nos de manera objectiva?

INTRODUCCIÓ:

D'una banda, el PSOE ha decidit aprofitar la notorietat forçosa del Ministre Illa per intentar de nou capgirar la tossuda aritmètica del Parlament de Catalunya, que darrerament els resulta adversa des de tots els punts de vista: tant el del partit com el del bloc Unionista. L'operació consisteix en la permuta entre la candidatura a la Presidència de la Generalitat de Catalunya i una cartera ministerial, per la qual el ministre abandona el Ministeri de Sanitat en plena emergència, mentre que en Miquel Iceta esdevé el primer català al capdavant del Ministeri de Política Territorial. Per treure el màxim partit de la quota de pantalla del Ministre de Sanitat ha calgut l'enèsima interferència del 3r poder, aquesta vegada el TSJC, en les atribucions dels altres poders, no permetent l'ajornament de les eleccions per motius d'emergència sanitària. Decisió incomprensible si es té en compte que, allò que a Catalunya no és possible, si ho va ser a Euskadi i a Galícia, en una altra demostració de que la "justícia" a España, no és igual per a tothom.

Bé, sigui com sigui, ja el tenim aquí. La pregunta lícita és, ara: a banda de ser una cara molt coneguda, la qual cosa no era prevista que passés en un Ministeri buit de competències abans de l'esclat de la pandèmia, què en sabem d'ell? Què ens pot oferir? Llicenciat en Filosofia i amb un MBA per l'IESE, la seva experiència en gestió pública se circumscriu a 2 períodes com a Alcalde de La Roca del Vallès, fa una colla d'anys, dels quals no he pogut trobar informació, i a un any pelat com a Ministre de Sanitat. Aquest anyet, però, ha donat molt de si, perquè ha coincidit de ple amb la pandèmia.

D'altra banda, per causa de la pròpia naturalesa negativa de la pandèmia, per l'allau de crítiques rebudes de totes bandes, fins i tot des de les pròpies files, de manera sistemàtica i general, però traient el màxim partit dels errors comesos, i potser fins i tot pel desànim que impera en el bàndol independentista, ha aconseguit instal·lar-se en la societat catalana el missatge de que no ho estem fent bé. Ara bé, s'ajusta a la realitat, aquesta percepció? Ho corroboren les dades? O resulta ser una altra mentida repetida fins la sacietat?

En l'apartat DADES, anem a veure què en podem treure, si tenim en compte 2 períodes clarament diferenciats:

Fins al 21/06/2020: responsabilitat exclusiva del Ministre de Sanitat, en particular, i de tot el govern d'España, en general, des de l'inici de la pandèmia i, més concretament, des de l'Estat d'Alarma del 14/03/2020, en virtut del qual se centralitzen totes les competències de Salut, Protecció Civil, Ordre Públic, etc. i fins al 21/06/2020 en la qual es restitueixen les dites competències.
Des del 21/06/2020: data en que es retorna a la gestió autonòmica i a una compartició de responsabilitats, sempre dins el marc delimitat per l'estat d'alarma, amb el permís dels jutges i sense rebre cap finançament addicional, ni propi, ni provinent dels fons extraordinaris de la UE.

CONCEPTES DE LA PANDÈMIA:

Abans uns comentaris sobre la gestió de la pandèmia, per evitar malentesos:

UNA PANDÈMIA ÉS UNA CATÀSTROFE NATURAL, com ara una huracà, un terratrèmol, una erupció, un meteorit, un tsunami, etc., només que molt més dilatat en el temps.
Per tant, DE CAP MANERA UNA PANDÈMIA I LA DEVASTACIÓ QUE GENERA, PODEN CONSIDERAR-SE RESPONSABILITAT DIRECTA DE CAP GOVERN.
Una pandèmia és una situació d'emergència molt greu. DE PARTIDA, SI NINGÚ NO HI FA RES, ES COBRARÀ UNA DETERMINADA QUOTA EN PÈRDUES HUMANES, encara que es mantingui el nivell d'assistència sanitària habitual.
Si, al damunt, s'arriba a col·lapsar el sistema sanitari, llavors la clara conseqüència és que MORIRÀ MOLTA MÉS GENT DE LA QUE HAURIA MORT, si no s'hagués perdut el control. No només els afectats menys greus de la pròpia pandèmia, sinó els de qualssevol altres patologies que precisin d'assistència urgent i no la rebin.
Sí que està en mans del binomi administració-societat, no obstant, la gestió d'aquesta emergència per tal de reduir-ne l'impacte negatiu, evitant el dit col·lapse. NO ES TRACTA D'OBTENIR RESULTATS POSITIUS, DONCS, SINÓ DE REDUIR-NE ELS NEGATIUS, una gestió molt complicada en política, sobretot quan la societat no acaba de ser conscient de quin és l'escenari molt més negatiu que s'està evitant.
La gestió ideal consistiria en mantenir controlada la taxa de transmissió al voltant de R = 1, mitjançant unes MESURES PREVENTIVES AJUSTADES A LA MIDA NECESSÀRIA, en funció del grau de seguiment de la població, i flexibles, segons l'evolució.
Per tant, la funció del govern seria la d'escoltar tant els assessors epidemiològics i els interlocutors de la Sanitat, que sempre estiren cap a la banda restrictiva, com els assessors econòmics i els representants dels sectors perjudicats, que empenyen cap a una major permissivitat, i INTENTAR CONJUGAR AMBDÓS INTERESSOS, DEIXANT TOTHOM INSATISFET.
Quins són els riscos de no encertar amb el punt d'equilibri dinàmic al voltant de R=1?

Mesures massa restrictives: augmenten les pèrdues econòmiques, afectant de manera irreversible el futur de més empreses i llocs de treball. A més, com que la R<1, la malaltia desapareix en aquella zona i no es pot seguir aprenent com lluitar-hi (mesures preventives, EPIs, tractaments, vacunes, etc.).
Mesures poc restrictives: augmenten les pèrdues humanes, afectant a noves víctimes que s'haurien pogut evitar. A més, com que R>1, la malaltia segueix creixent de forma exponencial, fins que arriba al punt del col·lapse. No costa gaire d'entendre que, quan la gent mor al passadís de l'hospital, per manca d'atenció, o al mateix carrer, per falta d'hospital, quan comencen a interrompre's serveis essencials, a l'economia tampoc li va gaire bé i s'acaba produint un dany pitjor.

Resumint, SI ES PRETÉN DECANTAR LA PRIORITAT EN EL DILEMA SALUT-ECONOMIA CAP A UNA DE LES DUES BANDES, NO NOMÉS ES PERJUDICA L'ALTRA GREUMENT, SINÓ QUE, A LA LLARGA TAMBÉ HI SURT PERDENT LA QUE ES VOLIA AFAVORIR.

ERRORS:

Com que la memòria sembla ser molt curta, anem a recordar els principals errors comesos a España, tota una colla i de gran calibre, que justificarien aquest resultat que la comparació objectiva de dades deixa en franca evidència:

Subestimar la pandèmia durant 3 mesos i no preparar-se per l'emergència. Aquest error el comparteix el Gobierno amb les CCAA, tot i que, si alguna funció hauria de tenir un Ministerio buit de contingut, hauria de ser aquesta.
L'imperdonable retard en decretar el confinament domiciliari. Se'ls va fer de nit, abans de copsar que s'havia perdut el control, que la transmissió era comunitària arreu de l'estat, que el creixement havia entrat en zona d'expansió exponencial i que calia un confinament domiciliari dur. Per posar un exemple cru, es pot calcular que els 2 dies perduts entre l'anunci del confinament i la seva aplicació efectiva va incrementar la llista de decessos en unes 6.600 persones!
La negativa a decretar confinaments selectius, tal com demanava la Generalitat, primer amb Madrid, que va acabar irradiant el virus per tot la península, després amb la pròpia Catalunya. Aquest és un principi bàsic de les plagues des de temps immemorials i que els països de l'est asiàtic empren de forma automàtica i es fa per maximitzar el nombre de supervivents de la comunitat. Negar-s'hi en nom del "saldremos todos juntos..." és de parvulari! Només s'entén si la teva estratègia és preferir abans "...aunque sea con los piés por delante" que no dividir la pàtria i que una banda surti més ben parada que una altra. En fi, me'n faig creus!!!
La centralització immediata de totes les competències. L'Estat Español, després de 40 anys de descentralització, encara no entén el concepte d'autogovern. No admet la responsabilitat pròpia, ni la compartida, ni tan sols la delegada. Perceben aquesta descentralització administrativa com un mal imposat, que cal limitar i tutelar. A la primera de canvi, si la cosa es posa seriosa, qualsevol excusa és bona per retornar el poder allà d'on mai havia d'haver sortit. S'equivoquen de mig a mig i les dades ho corroboren.
La nacionalització de la fabricació i subministrament de materials essencials, com ara equips de protecció individual o tests de PCR, que va provocar carència o escassetat en els centres de Salut, on més falta feien, retards i fracassos estrepitosos, tot envoltat d'una gran opacitat.
La composició inicial de l'equip de gestió de l'emergència i la seva estratègia comunicativa. Ambdues demostraven que no es tenia ni idea de per on anirien les coses: absència clamorosa d'experts en epidemiologia, gestió hospitalària, prevenció de riscos, simulació estadística, etc. és a dir, aquelles persones que podien aportar punts de vista sobre el tema. Per contra, es va transmetre una imatge errònia i preocupant donant molta presència i un gran pes específic a militars, guàrdia civil i policia. Aquelles rodes de premsa, a banda de no aportar res, no suporten cap comparativa.
La manca de transparència, a voltes vorejant l'ocultació de dades. Sembla lògic que, en situació normal, es reportin només les morts confirmades per PCR, però si només es fa el test a la gent que ingressa en els hospitals, tot el que passa fora d'allí, en especial a les residències, queda en els llimbs. En la teoria dels sistemes de gestió, un principi bàsic diu que allò que no es mesura, no es coneix. Si no es coneix, tampoc mai podrà millorar. És fer-se trampes al solitari...

Tot això passava en "uno de los estados más descentralizados del mundo"(?), amb "el gobierno más progressista de la historia"(?) a la barra del timó, sota el lideratge del futur President Illa (?). De debò no ho recordem?

DADES:

1) Comentaris sobre la selecció de les dades i sobre la seva fiabilitat:

Respecte a l'ús de les dades, el més correcte seria emprar no només el nombre absolut de decessos i la consegüent Mortalitat relativa a la població, sinó també el nombre de casos confirmats. No obstant, la manca de tests durant la Fase 1 faria del tot impossible les comparacions. Fins i tot a dia d'avui no es fan prou tests en algunes bandes, que llavors acrediten proporcions de positivitat >20%, molt lluny del 5% aconsellable estadísticament.
En teoria el nombre de morts resulta molt més fiable. Malgrat tot, la insistència del Govern Central en declarar només les morts amb PCR positiva ha minvat considerablement la transparència de les dades. Donades les poquíssimes PCR efectuades durant la 1a FASE, és esperable que hi hagi un excés de mortalitat no justificat estadísticament. El propi INE estima aquest excés en 31.500 decessos per tot l'any 2020, dels quals uns 23.100 durant la dita 1a FASE (https://www.ine.es/experimental/defunciones/experimental_defunciones.htm)(Actualizacion_282_COVID-19.pdf (mscbs.gob.es)).

Tal com comento en les conclusions, aquest excés de mortalitat no justificada, que representaria un increment del 51%, deixaria a España com a pitjor país d'una certa magnitud, no sols relativament a Europa, sinó també a tot el món, només "superat" per Gibraltar i San Marino. Podria fer-se'n un gran titular, però no tinc informació sobre les possibles manques de transparència en altres països comparables. Per tant, em cenyeixo a les dades oficials.

2) Dades a nivell mundial i per regions, segons el criteri de la O.M.S.:

Taula Comparativa - España vs. Europa:

Discussió de resultats:

España, tenint el 5,1% de la població, ha declarat el 8,4% dels casos confirmats. El 10% de la 1a Fase, molt infravalorat per la manca estructural de tests, aparentment es manté amb el 8,3% de la 2a, però la incidència oculta durant la 1a Fase és evident.
Això es tradueix en que la desviació acumulada de la Morbiditat específica respecte a la mitjana Europea sigui del 65%, amb una millora entre el +93% amb el qual va acabar la Fase 1 i el +63% de la Fase 2. Es tracta, doncs, malgrat el dèficit de tests, d'un dels països més afectats.
España, tenint el 5,1% de la població, ha declarat el 7,9% dels decessos confirmats. L'altíssim 15% de la 1a Fase es redueix al 5,7% en la 2a.
Això es tradueix en que la desviació acumulada de la Mortalitat específica respecte a la mitjana Europea sigui del 57%, amb una gran millora entre el +190% amb el qual va acabar la Fase 1 i el +13% de la Fase 2.
L'Índex de Letalitat se situa amb les dades acumulades al 2,1%, un 5,0% inferior a la mitjana Europea. Tot i acabar la Fase 1 amb un Índex del 12%, un 51% superior a la mitjana, va baixar fins al 1,2% en la Fase 2, un 31% inferior a la mitjana. De fet aquest indicador és l'únic rellevant que reflecteix una situació favorable a España respecte a les mitjanes Europees. A banda de que l'Índex millora a mesura que s'incrementa el nombre de tests i, per tant, només es podria comparar quan el percentatge de tests positius s'acostés al 5%, al capdavall acabaria mesurant la qualitat del sistema de Salut. Podria deure's també a l'existència d'una variant hispànica del virus, menys virulenta, però ja ho sabríem!
Els altres indicadors, més netament comparatius, ja han sigut analitzats en el RESUM.
Una Taula Comparativa similar España vs. Món no aporta informació relativa pel que fa a España, donat que, malgrat que Amèrica creix amb força, Europa segueix essent la regió més afectada i que només a Europa la 1a onada va coincidir en el temps amb la Fase 1 a España.

Taula Simple Reduïda - Món (Només dades de Mortalitat per 1.000.000 d'habitants de països rellevants, ja sigui per la seva població, com per destacar per ambdós extrems):

Valdria la pena, a la vista dels resultats, d'intentar aprofundir en la gestió feta per alguns països asiàtics, prou creïbles, pel que fa a la transparència, els quals obtenen excel·lents resultats sense haver compromès l'economia amb mesures dràstiques.

La Taula Completa - Món s'adjunta al final.

Fonts documentals:

https://covid19.who.int/table Exportació de dades del Dashboard el 6 de Febrer a les 18.26h

Population by Country (2021) - Worldometer (worldometers.info) Impressió de dades el 7 de Febrer

20200621-covid-19-sitrep-153.pdf (who.int) Exportació de dades de l'informe en PDF

3) Dades a nivell d'España i per Comunitats Autònomes:

Taula Comparativa - Catalunya vs. España

Discussió de resultats:

Catalunya, tenint el 16,4% de la població, ha declarat el 18% dels casos confirmats. L'elevadíssim 25% de la 1a Fase, aquí comparable perquè la manca estructural de tests era general, baixa fins el 17% durant la 2a Fase.
Això es tradueix en que la desviació acumulada de la Morbiditat específica respecte a la mitjana Española sigui del +8,6%, amb una millora entre el +50% amb el qual va acabar la Fase 1 i el +4,8% de la Fase 2. Es tracta, doncs, d'una de les CCAA més afectades.
Catalunya, tenint el 16,4% de la població, ha declarat el 16% dels decessos confirmats. L'elevat 20% de la 1a Fase es redueix al 12% en la 2a.
Això es tradueix en que la desviació acumulada de la Mortalitat específica respecte a la mitjana Española sigui del -5,4%, amb una clara millora entre el +22% amb el qual va acabar la Fase 1 i el -29% de la Fase 2.
L'Índex de Letalitat se situa amb les dades acumulades al 1,8%, un 13% inferior a la mitjana Española. La tendència ja era aquesta en acabar la Fase 1, quan l'Índex era del 9,3%, un 19% inferior a la mitjana, però encara va baixar més, fins a un remarcable 0,8% en la Fase 2, un 32% inferior a la mitjana. Haver arribat fins a aquest valor implica la validació de dues coses, que depenen clarament de la gestió efectuada:

La política de tests massius, tant de PCR com d'antígens, la qual, malgrat totes les crítiques, sembla deixar molts pocs casos per confirmar.
La qualitat de l'assistència rebuda derivada de la encara excel·lent sanitat catalana, malgrat que alguns es vantaven d'haver-la destrossat, sobretot per ofec financer, mentre d'altres aprofitaven la confusió per anar-la privatitzant a bocins.

Els altres indicadors, més netament comparatius, ja han sigut analitzats en el RESUM.

Taula Simple - España (Només dades de Mortalitat per 1.00.000 d'habitants):

Ningú no espera dels nombrosos partits de la oposició que reconeguin la bona labor de Catalunya en el context de les CCAA a l'hora de gestionar amb els mitjans de que disposa i amb el marge que deixen les múltiples cotilles que li limiten l'autogovern. Però sí seria raonable que ho fes el Gobierno de España. Per què, doncs, no només ho fa, sinó que fa tot el contrari? Prejudici? Anticatalanisme? Estratègia comunicativa de que Catalunya sola no és viable, que no sabríem ni governar-nos, que vagaríem per l'espai sideral?

La Taula Completa - España s'adjunta al final.

Fonts documentals:

Ministerio de Sanidad, Consumo y Bienestar Social - Profesionales - Situación actual Coronavirus (mscbs.gob.es)

Actualizacion_306_COVID-19.pdf (mscbs.gob.es) Data de tancament: 5 de Febrer de 2021

Actualizacion_143_COVID-19.pdf (mscbs.gob.es) Data de restitució de competències a les Comunitats Autònomes: 21 de Juny de 2020

Población por comunidades y ciudades autónomas y sexo.(2853) (ine.es)

Taula Completa- España: